en la distància i en absència.
M’he enamorat del que no tinc
d’allò que m’omple i em fa feliç.
I res és palpable
res és consumible
tot son paraules
i sense ser d’amor
m’han enamorat del que no tinc:
en la distància i en absència.
Busco per altres móns
aquests que ningú veu
i cerco allò que tots volem tenir
ignorant que en absència
també existeix.
Amb llàgrimes i somriures
l’absència m’ acompanya
la presència m’aclapara,
la distància és la fi:
el que no puc tenir.
Del que no tinc
es nodreix el meu desig,
i he trobat la bellesa,
i enamorada,
la
distància i l’absència
son ara un paradís.