L'horitzó

Mirar-vos

en cada punt

d'aquesta distància

que ens separa

Mirant-vos

com absolutes presències

formant un paissatge

ple de contingut

ple de vida.

I davant del valor

Si, aquest que n'és la Vida

deixem de ser punts

per formar la línia

unida

i junts contemplarem l'Horitzó

Un Horitzó ple d'esperances

Bon Any 2014

Res

Sé
on no hi ha res
En els núvols, les ombres
i en tots els somnis
tot i plens
i farcits d'imatges
són buits
Buits

I jo
em sé,
em sé
massa a dins.

Parlar-te

Parlar-te

m'és innat

com menjar

veure

o empassar-me

aquest orgull

que suposa

mirar-te.

Parlar-te

és sentir

com desitjar-te

o menysprear-me

per no saber

ni apilar misèries

si més no

per endreçar-les

Parlar-te

sense sentit

és perdre les paraules

en l'instant decidit

que els llavis es mouen

cercant-te.

Parlar-te

és escoltar

com vesteixes l’univers

de plomes

espolsant les brosses

fen cada pas

envers l’altre

Parlar-te

no te sentit

ni per queixar-me

d’infortunis

d’amenaces

de passats viscuts

O maltractes

Parlar-te

Ja no en sé

veient com et mous

delicat

generós

i sense recances

Parlar-te

ara ja no puc

sabent que de fet

l’excusa de tot

és poder dir

en paraules

que visc amagada

estimant-te.

Necessito....

Necessito ...

No res

L'oblit

I deixaré de desitjar-te

Ni que sigui un bes

Apassionat

Ofés

Per ser teu

I jo robar-te'l.

De cara

Perdonar-te

Sabent mirar

l’odi que t’embarassa

on el teu mal

no elimina esperances.

Besar-te

A cau d’orella

xiuxiuejo l’ànsia

de voler besar-te.

I a cada paraula

els teus llavis

       movent-se,

       mullant-se,

dibuixen el rastre

de cada mot

fins atrapar-me

Vull besar-te.

Un Déu

Insuportable
I no obstant
em trobes aqui.
El món
se'm fa insuportable
no cerco ajuda
però tu
sempre ets amb mi.

Sobrevisc

Calla
Silenci
Si pugués
feria callar el silenci
aleshores
sentiria el no res
i posaria el punt
just al final
però no vull morir
No encara.

Sobrevisc

Sobreviuré
perquè del cert sé
ara sens dubte
TU
sempre ets amb mi.

L'Ara d'ahir

L’Ara

d’un instant precís

d’ahir

que en vessa la llàgrima

allunyada, seca

i amb el dit la cerco

a la galta

i no en trobo el rastre

i em frego el rostre

fred

blanc

mancat de sal

i de llàgrimes.

I em pregunto

per aquest record

que em tatua la ment

que m’ofega

I em pregunto

on és la llàgrima

de l’instant d’ahir

del record d’ara.

I m’adormo

mirant-me les mans

buides

cansades,

i en elles veig l’ànima

que encara bull,

i les mans molles

em parlen

d’aquella llàgrima.

Consol

En les paraules
no rau el consol

I els silencis
serenen
pauten

Lentament
el Sentit
recupera la seva forma

fent bells
els records que abrasen.

Enigma

L’enigma m’espera
a dins
en el lament inequívoc
on la historia esdevé
al formar una silueta
d’un camí
errat
que desafio
a cada pas.

Pura absència

Enyorar l’absència

sense haver estat

sense abraçar-te

només un record

que et fa real, present:

el dolor

de la teva absència

Conversant amb l'ànima (I)

Decideixes buidar-te
lamentant el desig
recordant-me el rastre
impregnat al cos
oblidant els instints
que m'han estat prohibits

Adoloreixes els sentits
vessant tristeses
de misèries passades
de vestits esquinçats

Retornes amb espines
clavant-les a la mirada
quan t'adones
que el meu somriure
persuedeix
quan vull ser estimada


La innocència
en creure en el desig
serà la meva perseverança

Somnis de nit

Cos madur i voluptuós

esquinçat amb mil bocins

de plaers furtius

on els llavis endolcits

troben rierols salats

vessats damunt el cos,

i a cada carícia dels teus dits

arquejo sense treva

ofegant l’enteniment,

al fondres les raons

que reprimeixen els sentits.

No atenc al pensament

i sense fre i amb delit

sento la pressió dels pits,

com els mugrons criden

la mossegada divina

quan el pas de la teva boca

s’acosta lentament

i al sentir les dents

els gemecs s’escapen

deixant-me sense alè

en aquest plaer que m’atrapa;

Quant tu t’instaures dins meu

jo m’entrego plenament

i tu t’aferres al somni

que omple els buits

en aquestes nits fosques

on estrelles blaves

et cerquen com la meva mirada.

Sentir-se plaer aliè

No veig plaer
dins el plaer
reprimeixo l'impuls
de l'instant
d'un bes
del propi gemec;

No vull sentir res
quan sóc
el teu instint animal

El to

Voler odiar

per no afeblir-me

sentir el to

d’aquells dies

on retornava

on cedia

El dolor m’atrapa

si al mirar-te

se m’escapa

un bri de comprensió

o d’aquesta bondat

que no deixa de regentar

ni per un instant,

la meva ànima

Sé del joc

cruel

que brindes amb el to

per acostar-me

al inevitable:

perdonar-te!

Ànima cansada

L’instint crida

el cos s’esmuny

mirada perduda

en veure’s al mirall

una dona

sola

nua.

El pits cansats

les galtes pintades

els ulls avergonyits

les mans al ventre

un ventre distès

i, les cames
pesades

Aixeca mirada

Un crit rebel

-      Mostra’t, no veus? Ets una dona!!

Plorosa

cap cot

només veu

l’ànima cansada.

Consumida

A cada racó
t'he escrit
humiliada
i en el consol del temps
Reescric
perfilant un somriure
perdut
pel record d'una bellesa
consumida
robada.

Besar les paraules

Beso les paraules
que escrius
en la distància
I en besar-les
sento teus llavis
movent-se
parlant-me

Desitjo cada mot
per sentir-me
estimada

Morts de guerra

Retorna'm
la consciència,
vull fer el dol
de cada mort
injusta,
potser així
viuré gaudint
els colors
de la immensa rosada.

(Dedicat a totes aquestes morts que sent llunyanes no deixen de ser vides que es perden en tots els conflictes bèl.lics, cada dia les veiem i en prou feines ens prenem un instant per pensar en elles)

Instants de mare

Atrapada
en la nuesa pàl.lida
on les parets sagnen
Isolada
d'enyors futurs
ara,
dolors de mare.

El Penediment

El penediment

a ulls clucs

no existeix.

Arribar al punt

sincer,

arribar a la pròpia nuesa

et desperta

t'arrastra

pels sentits més íntims.

En obrir els ulls

adolorits,

veuràs de cara

el teu horror:

El penediment.

Com ballar sense tu



Com ballar solitària

amb el cor que batega

al no veure la teva mirada

al no compartir civada

ni les estones

ni la muntanya.

Com ballar aferrada

al record de les nits

dels plors

i de tantes rialles

Com ballar sentint-te

si jo no som parella

ni amigues

ni estimades

Rere el dia

roman el temps,

que ens unia

que ens afirma

haver estat

quasi bé, inseparables.

Estimar-te

m’entristeix

i, les llàgrimes llisquen

en veure’t lluny

i desanimada.



Llàgrimes d'Orient

Llàgrimes brutes
esbandides amb sang
cavalquen en terres seques
a la recerca d'un destí
on les oïdes no escolten
les mirades són supèrbies
i el Dol és irreal:

Un destí
on tan sols atenen
si les llàgrimes es vesteixen
de satí i fils d'or.

Clam

A l'oblit clamo:
l'abscència
deixar de ser
una burla
una esclava
aquesta nuesa
contaminada

La indescència
roman estesa
vessant pel cos
Si, aquest meu
que no reconec
al perdre la dignitat
en no saber
com defendre'm.

Enyora'm

Enyora'm
i així sentiré
com de viu
és el teu record.

Por

 POR
dels pensaments
que flueixen
com un riu
I es desborden
són meus
I només són
Pensaments.

Inmens univers
que viu dins meu.

Muntanyes

Prent-me
per ser oblit

I així
viure inmersa
dins teu
segrestada
per la soledat
latent
de les muntanyes.

Apedaçats

Fosa
en silencis
apedaçats
per fils
de paraules
d'amor
mai escrites.

Pensar-te

Al imaginar-te
una punxada
se'm clava,
com el record
d'aquest bes
que mai em feres
que tan sols viu
al pensar-te.

Soledat

Vull posseir la soledat

jeure en un racó

sentir-me invisible

buida de mirades

de besades impossibles

res

absència absoluta

Vull sentir

la immensa soledat

on la pròpia presència

em torbi

m’esgoti

pertorbant el pensament

deixant-me seca

avorrida

i el cor bategui

sense esma.

La solitud m’empeny

a l’abisme

al llindar que ens separa

de tu

d’un món

i sobretot

de mi mateixa.

Necessito llançar-me

per deixar de ser

matèria

cos

¡ ànima.

Vull posseir l'essència
de la soledat.

Dolor

Avesada al dolor
oblido sovint
la teva pell sana
I a l'escriure
les ferides sagnen
en la teva mirada

Estimar-te

Estimar-te
en abscència absoluta
desgranant
l'espai
el temps
per on tots habitem.

Estimar-te
ho és tot
quan no vols res més

Darrere la finestra

Darrere la finestra

un Jo t’espera;

petita ànima

sincera

valenta.

No obris la porta

encuriosit

per saber-ne;

El Jo

no és present

només és

darrere la finestra.

Buida'm

El dolor
l'arrenques
l'estripes
fins buidar-me

I a l'instant
m'abraces

I al mirar-te
em veig

No estic sola.

El verdader

Com dir-te
el  desig que sento
en voler cridar
I fins i tot,
gemegar
quan un petit gest
en la teva mirada
o en teus dits calents
es mouen
excitant-me
donant-me mil raons
per voler deixar-te fer
mentre jo
tumbada
crido sense alè.

Desig de dona

Respiro profunda
ofegant el plaer
dins el silenci
que lentament 
m’escanya
prohibint el somni
d’un desig latent.

Voldria que recordessis
l’instant delirant
d’una llarga nit
frisant per posseir
els pits
plens de carícies èbries;

On s'ajunten
cossos embogits
en arquejos onírics
evitant l’oblit
del plaer que s’escapa
en la bellesa d’una Dona
que es fon,
inescrutable,
pel pas del temps.

No evito la mirada
avergonyida,
tímida
cridant la nostàlgia
en veure'm jove,
i agosarada.

Tendresa

M’atrapa la tendresa

de cada racó escrit

trencant les passes

dels temps sense sentit;

i m’aturo a pensar-te

o potser recordar,

si algun dia t’hauré vist.

M’adormo abraçant

paraules properes

que volent estimar

un cor entendrit

i cerquen saber-te

un poquet més feliç.

I en donar-te

em dones,

i en rebre

et dono,

i així anem fent camí

on les ànimes s'entrecreuen

oblidant-se que la vida
a voltes ens fa patir.

Petit bes

T'he besat
en l'enyor
en sol.litud
on el tacte és record

T'he besat
apassionada
humida
en un racó
presa per l'oblit.

Cercant emocions

Vull aquell instant
que no sent de passió
m'emociona.

Vull aquell instant
que cerca en mi
els sentits per ser feliç.

Un nou record

Reapareixes com el vent
I penetres:
desbocant-me la memòria
despertant els records
I els darrers odis adormits
I les nits en vetlla
I les olors de dones
I l'alè d'alcohol ingerit
I la suor seca a l'esquena
I desplomar-te sobre el llit
empresonant-me als teus braços
sord a cada un dels meus crits.

I com el vent vora el mar
els dolors minoren al capvespre
i retrobo el camí
i segueixo els somnis
escoltant els bategs
del meu cor afeblit
bombejant sense presses
una mica més tranquil.

Esborro el rastre
Dins la ment
Dins el cos
Que tu vas posseir.

Sé que un dia
dubtaré
en quin moment vas existir.

Esgotada

Quan el temps
sense treva
m'empeny...
L'esma suspira
el cos s'afebleix
i els somnis
actuen;
Són l'única
eserança.

Mort

Clamo a crits,
innoble suplica,
sense fe
espero clemència.

Massa a prop
la mort ens vetlla,
en silenci,
tota la vida.

Sensualitat

Brot sensual
dins la pell fina
per paraules dites
en llavis de dones
que mentre escriuen
la llengua les perfila.

A veu baixeta
em criden.

Dins meu
vesso fantasia.

Retalls de fe

Visc amb la teva absència

que m’omple l’esperit de vida

de continguts profunds

llevats de paraules certes.

Cerco nodrir-me un poc més

reconeixent de nou

la persona que em sé

la persona on habito,

en mig l’oceà de cors

que forts,

tots bateguen!

Sento el món complert

on la teva presència,

em fa sentir plena,

participant de nou

en l’essència que brilla

dins l’ànima serena.

Mai teva

La possessió
esclava
que em brindes:
m'anul.la.

La solitud
no m'espanta,
m'allibera.

Guerres

Ressentiments
ecolpits amb sang
en mans sense terres;

Sols els resta
plantar tristeses
on fer créixer
llurs esperances
damunt els nínxols
plens de carn estesa.

Conflicte

El conflicte apareix

sense avís

no explora el moment

apareix autoritari

amb una sola ràfega:

i els somriures

s’apaguen!

SILENCI

Maleït silenci.

Tanco els ulls

per veure-hi clar

empassant-me les llàgrimes

les vostres,

les meves

i com agulles,

d’una en una:

em callen.

SILENCI.

No sé sostenir

Ni paraules

Ni gestos

Ni cares

que sense ser obscenes

m’ofenen

dibuixant la violència:

dins el cor

dins l’ànima,

aquesta,

la meva.

SILENCI

I faig:

no res.

I sent així,

és molt més

del que fan els altres

ans fer,

per serenar-vos

em cansa. 

I endinsada en silencis

de veus que no parlen

al centre de tot

una mirada,

ningú la veu

millor esquivar-la,

ni tan sols al creuar-la

fan el pas,

aquell petit pas

per ajudar-me.

I jo,

visc els dolors

dels vostres conflictes

que emanen sense paraules,

malmetent l’esprit
a batzegades.

Res

Lletres escrites
en un paper esquinçat
on ja ni les paraules
volen estimar.

Sola
buida,
dol per un dolor
que no vol marxar.

Verd

Acaricio el verd
avui humid
demà
potser sec.

Observo serena
el canvi
d'un paissatge
que m'és proper,
      del verd que neix
      del verd que madura.

Voldria retornar
al verd
innocent,
salvatge
quasi verge.

I passa el temps
que no m'esgota
admirant els tons
aferrats,
brillants
dels camps a la primavera;

a ells els dec
el record,
d'un passat
immadur,
que en fou,
o, encara n'és,
la joventut.

No vull oblidar-te

Necessito el silenci

Per sentir el teu respirar

Mentre imagino les passes

On tu sols caminar

Necessito intuir-te

En aquesta gran bassa

De gentada innoble

De familia cretina

Ignoro les hores

Que passen sense crida

Al posseir el record

Evitant que se'n vagi

amb les presses del jorn
Que el condemnen
De per vida.

I al voltar pels teus mons

Deixes rastres de veu

En una cançó que dansa

Històries que expliquen

Quan l’amor s’escapa.

Resta tan sol el meu conte

Embolicat amb una lletra

per braços que abracen

i el meu petit cor

sagnant altre vegada.

Necessito la besada

efímera

furtiva

i agosarada.

Necessito la besada

per sacsejar

l’ànima,

o millor dit

la nuesa avorrida.

Així vaig fent versos

per poder imaginar

que plou altra vegada

i ens trobem casualment

entre edificis i parcs

i a cada entrada

la nostra mirada.

Et vull a prop meu

escoltar les bestieses
esquivant frivolitats

i adormir-me
amb un missatge

que emana de dins el nòrdic

quan començo a somiar-te.