Clam

A l'oblit clamo:
l'abscència
deixar de ser
una burla
una esclava
aquesta nuesa
contaminada

La indescència
roman estesa
vessant pel cos
Si, aquest meu
que no reconec
al perdre la dignitat
en no saber
com defendre'm.

Enyora'm

Enyora'm
i així sentiré
com de viu
és el teu record.

Por

 POR
dels pensaments
que flueixen
com un riu
I es desborden
són meus
I només són
Pensaments.

Inmens univers
que viu dins meu.

Muntanyes

Prent-me
per ser oblit

I així
viure inmersa
dins teu
segrestada
per la soledat
latent
de les muntanyes.

Apedaçats

Fosa
en silencis
apedaçats
per fils
de paraules
d'amor
mai escrites.