Instants de mare

Atrapada
en la nuesa pàl.lida
on les parets sagnen
Isolada
d'enyors futurs
ara,
dolors de mare.

El Penediment

El penediment

a ulls clucs

no existeix.

Arribar al punt

sincer,

arribar a la pròpia nuesa

et desperta

t'arrastra

pels sentits més íntims.

En obrir els ulls

adolorits,

veuràs de cara

el teu horror:

El penediment.

Com ballar sense tu



Com ballar solitària

amb el cor que batega

al no veure la teva mirada

al no compartir civada

ni les estones

ni la muntanya.

Com ballar aferrada

al record de les nits

dels plors

i de tantes rialles

Com ballar sentint-te

si jo no som parella

ni amigues

ni estimades

Rere el dia

roman el temps,

que ens unia

que ens afirma

haver estat

quasi bé, inseparables.

Estimar-te

m’entristeix

i, les llàgrimes llisquen

en veure’t lluny

i desanimada.



Llàgrimes d'Orient

Llàgrimes brutes
esbandides amb sang
cavalquen en terres seques
a la recerca d'un destí
on les oïdes no escolten
les mirades són supèrbies
i el Dol és irreal:

Un destí
on tan sols atenen
si les llàgrimes es vesteixen
de satí i fils d'or.