Pura absència

Enyorar l’absència

sense haver estat

sense abraçar-te

només un record

que et fa real, present:

el dolor

de la teva absència

Conversant amb l'ànima (I)

Decideixes buidar-te
lamentant el desig
recordant-me el rastre
impregnat al cos
oblidant els instints
que m'han estat prohibits

Adoloreixes els sentits
vessant tristeses
de misèries passades
de vestits esquinçats

Retornes amb espines
clavant-les a la mirada
quan t'adones
que el meu somriure
persuedeix
quan vull ser estimada


La innocència
en creure en el desig
serà la meva perseverança

Somnis de nit

Cos madur i voluptuós

esquinçat amb mil bocins

de plaers furtius

on els llavis endolcits

troben rierols salats

vessats damunt el cos,

i a cada carícia dels teus dits

arquejo sense treva

ofegant l’enteniment,

al fondres les raons

que reprimeixen els sentits.

No atenc al pensament

i sense fre i amb delit

sento la pressió dels pits,

com els mugrons criden

la mossegada divina

quan el pas de la teva boca

s’acosta lentament

i al sentir les dents

els gemecs s’escapen

deixant-me sense alè

en aquest plaer que m’atrapa;

Quant tu t’instaures dins meu

jo m’entrego plenament

i tu t’aferres al somni

que omple els buits

en aquestes nits fosques

on estrelles blaves

et cerquen com la meva mirada.

Sentir-se plaer aliè

No veig plaer
dins el plaer
reprimeixo l'impuls
de l'instant
d'un bes
del propi gemec;

No vull sentir res
quan sóc
el teu instint animal

El to

Voler odiar

per no afeblir-me

sentir el to

d’aquells dies

on retornava

on cedia

El dolor m’atrapa

si al mirar-te

se m’escapa

un bri de comprensió

o d’aquesta bondat

que no deixa de regentar

ni per un instant,

la meva ànima

Sé del joc

cruel

que brindes amb el to

per acostar-me

al inevitable:

perdonar-te!

Ànima cansada

L’instint crida

el cos s’esmuny

mirada perduda

en veure’s al mirall

una dona

sola

nua.

El pits cansats

les galtes pintades

els ulls avergonyits

les mans al ventre

un ventre distès

i, les cames
pesades

Aixeca mirada

Un crit rebel

-      Mostra’t, no veus? Ets una dona!!

Plorosa

cap cot

només veu

l’ànima cansada.

Consumida

A cada racó
t'he escrit
humiliada
i en el consol del temps
Reescric
perfilant un somriure
perdut
pel record d'una bellesa
consumida
robada.

Besar les paraules

Beso les paraules
que escrius
en la distància
I en besar-les
sento teus llavis
movent-se
parlant-me

Desitjo cada mot
per sentir-me
estimada

Morts de guerra

Retorna'm
la consciència,
vull fer el dol
de cada mort
injusta,
potser així
viuré gaudint
els colors
de la immensa rosada.

(Dedicat a totes aquestes morts que sent llunyanes no deixen de ser vides que es perden en tots els conflictes bèl.lics, cada dia les veiem i en prou feines ens prenem un instant per pensar en elles)