A cau d’orella
xiuxiuejo l’ànsia
de voler besar-te.
I a cada paraula
els teus llavis
movent-se,
mullant-se,
dibuixen el rastre
de cada mot
fins atrapar-me
Vull besar-te.
Insuportable
I no obstant
em trobes aqui.
El món
se'm fa insuportable
no cerco ajuda
però tu
sempre ets amb mi.
Sobrevisc
Calla
Silenci
Si pugués
feria callar el silenci
aleshores
sentiria el no res
i posaria el punt
just al final
però no vull morir
No encara.
Sobrevisc
Sobreviuré
perquè del cert sé
ara sens dubte
TU
sempre ets amb mi.
L’Ara
d’un instant precís
d’ahir
que en vessa la llàgrima
allunyada, seca
i amb el dit la cerco
a la galta
i no en trobo el rastre
i em frego el rostre
fred
blanc
mancat de sal
i de llàgrimes.
I em pregunto
per aquest record
que em tatua la ment
que m’ofega
I em pregunto
on és la llàgrima
de l’instant d’ahir
del record d’ara.
I m’adormo
mirant-me les mans
buides
cansades,
i en elles veig l’ànima
que encara bull,
i les mans molles
em parlen
d’aquella llàgrima.
En les paraules
no rau el consol
I els silencis
serenen
pauten
Lentament
el Sentit
recupera la seva forma
fent bells
els records que abrasen.
L’enigma m’espera
a dins
en el lament inequívoc
on la historia esdevé
al formar una silueta
d’un camí
errat
que desafio
a cada pas.