dimarts, 29 d’abril del 2014

Saber-se Dona

Recorro amb la llengua
un sexe que em violenta,
cerco la duresa
que de pors em turmenta
m'aferro cega a un falç soldat
on de Drets es regenta
per posseir amb ignorància
per destruir la bellesa
immensa
que la dona engendra.

Recorro amb el dit
la imatge del meu ventre
que s'esberla en records
de febles carícies tendres
on els infants ploren
sense esma en voler entendre.

M'agafo els pits
Càlids i nobles
Són l’art en saber donar
i no pas esperar rebre;
Pits plens i humits
on el dolç degoteig
és com el meu record
aquell record matern
dels infants amorrats
amamantant-se.

I el temps no borra records
no atén la consciència de ser oblit
d'elegir entre la dolça imatge
o el rastre de sang seca
en un bell cos
potser massa envellit.

Recorro amb la llengua
el dibuix d'un somni
o el desig del plaer
estimant el sexe
amb la seva duresa
on els pits reben
en saber-te molt a dins;

Existeix aquest home
que la saviesa el guia
respectant les formes
d'aquesta immensa bellesa
que és saber compartir
la vida
estimant de veres
la dignitat
de ser i saber-se
com és SER
Una Dona.
Una Dona.

divendres, 4 d’abril del 2014

I si....

I si l’enyor s’acaba
i no cerco record
ni un mirall
On plorar-te?

I si oblidar
no salva les ànimes
esgarrades?

I on resta aquell bes
que em despertava?

Somiar
dins la gota que apressa
en caure

o imaginar
dins l’oasi sec
el meu cos cercant-te

restes d’enyor
essències de l’ànima
temorosa absència
que m’atrapa.

I arribarà l’instant
trist

i el somni abandonarà l’ànima
i la llum serà foscor eterna

la teva inexistència
la meva absència.