Impotència

Bocins recollits
de versos que no he escrit
esperant el moment,
aquell precís instant
per omplir l'estrofa
i donar tot allò
que el cor ha sentit.

Si pugués donaria molt més.

L'Ànima

A dies

sagna,

ignorant,

inquieta.

A dies

s’afebleix,

trista,

plora.

A dies

     l'ànima

és, no més,

un sospir

de vida.

El poder

La misèria

s'adorm

en l'oblid.

La riquesa

paralitza

els somnis.

L'equilibri

Exigeix

consciència.

Dibuixaré

la responsabilitat

perquè l'entenguin.

L'àvia

Isolant
sol.litud
brinda
teva absència.

L'amor
que m'has donat,
sempre
serà presència.

Dona de primavera

Voluptuós cos
t'encens de primavera
de curves precises
nuesa fina.

Voluptuós cos
llueixes per sé
en si mateix
el d'una Dona.

Fil de vida

El cabdell de vida

es desfila lent,

fent dels records

senzills ornaments.

El cor s’atura

quan manca cabdell,

l’ànima enfila

abandonant l’absent.

Ha arribat el dia,

la fi del teu cabdell,

els filaments ploren

per cada record bell.

(Per la Mar i la seva àvia, unides pels filaments)

Paraules de matinada

La fressa se sent
quan una lletra
de matinada
frega el cos nu;

I aquesta tan bonica
s’estén vora meu
i desperta la son
que defuig
en sentir les paraules.

I una rere l’altra,
em lleven
m’animen
I el camí del dia
enlluerna l’esperit;

I la força neix
i l’esperança m’abraça.

La fressa se sent
i comença el nou dia.

Desig

Desig nu,
furtiu,
on l'abraçada
estreny,
on les boques
callen.

Trobo l'instant
on l'ànima
esdevé morta
a l'oblidar
aquest racó
Teu
Meu
que va ser nostre.

Tanco els ulls
per retrobar
un record
ferm,
d'aquest desig
que es fon
a dins meu,
just
quan et fas present.