Conflicte

El conflicte apareix

sense avís

no explora el moment

apareix autoritari

amb una sola ràfega:

i els somriures

s’apaguen!

SILENCI

Maleït silenci.

Tanco els ulls

per veure-hi clar

empassant-me les llàgrimes

les vostres,

les meves

i com agulles,

d’una en una:

em callen.

SILENCI.

No sé sostenir

Ni paraules

Ni gestos

Ni cares

que sense ser obscenes

m’ofenen

dibuixant la violència:

dins el cor

dins l’ànima,

aquesta,

la meva.

SILENCI

I faig:

no res.

I sent així,

és molt més

del que fan els altres

ans fer,

per serenar-vos

em cansa. 

I endinsada en silencis

de veus que no parlen

al centre de tot

una mirada,

ningú la veu

millor esquivar-la,

ni tan sols al creuar-la

fan el pas,

aquell petit pas

per ajudar-me.

I jo,

visc els dolors

dels vostres conflictes

que emanen sense paraules,

malmetent l’esprit
a batzegades.

Res

Lletres escrites
en un paper esquinçat
on ja ni les paraules
volen estimar.

Sola
buida,
dol per un dolor
que no vol marxar.

Verd

Acaricio el verd
avui humid
demà
potser sec.

Observo serena
el canvi
d'un paissatge
que m'és proper,
      del verd que neix
      del verd que madura.

Voldria retornar
al verd
innocent,
salvatge
quasi verge.

I passa el temps
que no m'esgota
admirant els tons
aferrats,
brillants
dels camps a la primavera;

a ells els dec
el record,
d'un passat
immadur,
que en fou,
o, encara n'és,
la joventut.

No vull oblidar-te

Necessito el silenci

Per sentir el teu respirar

Mentre imagino les passes

On tu sols caminar

Necessito intuir-te

En aquesta gran bassa

De gentada innoble

De familia cretina

Ignoro les hores

Que passen sense crida

Al posseir el record

Evitant que se'n vagi

amb les presses del jorn
Que el condemnen
De per vida.

I al voltar pels teus mons

Deixes rastres de veu

En una cançó que dansa

Històries que expliquen

Quan l’amor s’escapa.

Resta tan sol el meu conte

Embolicat amb una lletra

per braços que abracen

i el meu petit cor

sagnant altre vegada.

Necessito la besada

efímera

furtiva

i agosarada.

Necessito la besada

per sacsejar

l’ànima,

o millor dit

la nuesa avorrida.

Així vaig fent versos

per poder imaginar

que plou altra vegada

i ens trobem casualment

entre edificis i parcs

i a cada entrada

la nostra mirada.

Et vull a prop meu

escoltar les bestieses
esquivant frivolitats

i adormir-me
amb un missatge

que emana de dins el nòrdic

quan començo a somiar-te.

Saber-me

En distància,

propera

a tocar de pell,

sincera

m’espanto.

Et vull sempre.

Quin desig

és més fort,

quin plaer

més voluntariós,

que ésser

per ser

al teu costat.

Quan hi sóc

sostinc l’ànsia

per saber-me,

si em sé,

avorrida

al sentir-me

flotar

en la immensa

vida

que tu

en mi

penetres.

Piano

Escolto les mans,
aquelles
que em desvetllen
i sovint em parlen.

Escolto les mans,
les mateixes
que omplen de llum
i no perden l'esperança.

Escolto
les teves mans
mentre recullo la sorra
i refaig l'ànima.

El sol

Amago la mirada

veient el sol sortí

ara, de matinada.

Romanc pacient,

amb la certesa ferma,

que al demà
tornarà a lluir.

I, aleshores

fondré l'esma,

que avui em té presa

i tant em pertorba,
dins al meu petit camí.