Crido
cercant l'alè
que l'ànsia em roba
ser estimada.
Nua
estripo l'ànima
quan el cos
no té res per donar
ni on abraçar-se.
La nit
sentir-te
un cos
buit
estès;
Ànsia d’omplir-me.
Visc amb l’espina
endins
clavada;
a ulls clucs
la dibuixo
traces passades
sang vessada
Ara, l’espina
no sagna
es una punxa
seca
escapçada.
Penso en arrencar-la
i sento el dolor
retorna
inalterable.
Sense
L’espina
em sé més feble
més vulnerable.
i em pregunto
per aquest dolor
persistent
en l’ànima;
inevitable
el meu cos
no és una muralla.
Penetres
lenta
al bell mig
de la vella espina.