divendres, 26 de desembre del 2014

Retorn


Retorn
mentre camino
en aquest esforç que és viure:


el dolor
   intens

la tristesa
   latent
el patiment
   constant

la POR 
retorna.


Record
en saber-me sola
sense saber-vos
un dolç oblit
serè
m'abraça.

La sol.litud em cerca
l'atrapo;

només em resten

trossets d'enyorança.



dissabte, 18 d’octubre del 2014

Mare

Aquest vent
que no s'atura
que no té pietat
i repica
prou a dins
massa a dins

minvant-ne el carisme

Aquesta flaire
que irromp
recordant-me
que no hi ha demora:

el vent camina
esgota el batec
cada sospir
que el Jo estima

I tot i sentir
observar,
amb l'orgull
que és ser-ne
sa filla:

no puc més
que veure
la immensa bellesa
el seu amor,
que ha fet de mi
ma vida.

Aquest vent
inexorable
em llima
i, sense fressa

m'envelleix
a cada pas
d'aquest mateix dia.


dimarts, 9 de setembre del 2014

Silencis

Blanca nit
m'empeny
en una foscor
amarga
on els llançols
es fan aspres
i les veus
parlen
i els records
s'amaguen.

La soledat
esdevé única
i m'acompanya:
amb una mirada
que escolta
amb un silenci
que canta.

La soledat
freda
gèlida

m'abraça.

diumenge, 20 de juliol del 2014

Eivissa 1987

Lluny del Si
les ales volen
l'instint tremola

m'acarona l'absència
passejo
passejo els dits 
pel ventre
i en els llavis
sento la mel
té gust de sexe

L'ahir sense retorn
el bes com el record
la brevetat és el temps
però aquest temps
és només nostre.



dijous, 19 de juny del 2014

Suicidi

La malaltia
arranca l’ànima
del cos
vulnerable;

La vida
massa dolorosa
en aquest cos
en la teva ànima.

T’envàs
I plouen llàgrimes.
Masses.



Aclariment:
Aquest poema el vaig escriure després de llegir la carta d’un noi que escrivia al seu germà mort per malaltia. Una malaltia anomenada Depressió.
Tristeses i dolors insalvables. Descansin en pau les ànimes que no poden sobreviure a la duresa del mal.

dimarts, 17 de juny del 2014

Negar-me

M’atrau
desig precís
dins un mar
ple de silencis.

M’atrau
atrapar el vent
quan m’exaspera
l’espera

Rendida
caic al son
d’enyors i plaers
en negar-me,
un cop més,
a ser teva.


dimarts, 3 de juny del 2014

Ensimismada

No estic perduda
ni ansiosa
ni afamanda
NO!

L'enyor em té
presa
sagrestada
ensimismada.

Frívol món
de furtives
misèries
i paraules!!

dimecres, 28 de maig del 2014

ofec

Crido
cercant l'alè
que l'ànsia em roba
ser estimada.

Nua
estripo l'ànima
quan el cos
no té res per donar
ni on abraçar-se.


dijous, 22 de maig del 2014

dimarts, 20 de maig del 2014

L'Espina

Visc amb l’espina
endins
clavada;

a ulls clucs
la dibuixo
traces passades
sang vessada

Ara, l’espina
no sagna
es una punxa
seca
escapçada.

Penso en arrencar-la
i sento el dolor
retorna
inalterable.

Sense
L’espina
em sé més feble
més vulnerable.

i em pregunto
per aquest dolor
persistent
en l’ànima;

inevitable
el meu cos
no és una muralla.

Penetres
lenta
al bell mig
de la vella espina.

dimarts, 29 d’abril del 2014

Saber-se Dona

Recorro amb la llengua
un sexe que em violenta,
cerco la duresa
que de pors em turmenta
m'aferro cega a un falç soldat
on de Drets es regenta
per posseir amb ignorància
per destruir la bellesa
immensa
que la dona engendra.

Recorro amb el dit
la imatge del meu ventre
que s'esberla en records
de febles carícies tendres
on els infants ploren
sense esma en voler entendre.

M'agafo els pits
Càlids i nobles
Són l’art en saber donar
i no pas esperar rebre;
Pits plens i humits
on el dolç degoteig
és com el meu record
aquell record matern
dels infants amorrats
amamantant-se.

I el temps no borra records
no atén la consciència de ser oblit
d'elegir entre la dolça imatge
o el rastre de sang seca
en un bell cos
potser massa envellit.

Recorro amb la llengua
el dibuix d'un somni
o el desig del plaer
estimant el sexe
amb la seva duresa
on els pits reben
en saber-te molt a dins;

Existeix aquest home
que la saviesa el guia
respectant les formes
d'aquesta immensa bellesa
que és saber compartir
la vida
estimant de veres
la dignitat
de ser i saber-se
com és SER
Una Dona.
Una Dona.

divendres, 4 d’abril del 2014

I si....

I si l’enyor s’acaba
i no cerco record
ni un mirall
On plorar-te?

I si oblidar
no salva les ànimes
esgarrades?

I on resta aquell bes
que em despertava?

Somiar
dins la gota que apressa
en caure

o imaginar
dins l’oasi sec
el meu cos cercant-te

restes d’enyor
essències de l’ànima
temorosa absència
que m’atrapa.

I arribarà l’instant
trist

i el somni abandonarà l’ànima
i la llum serà foscor eterna

la teva inexistència
la meva absència.

diumenge, 2 de març del 2014

Fugir

Quan fugir és l’absolut
la calma tensa del record
un desig latent
que no deixa respirar
que exigeix el recés
i sents com pertorba l’ànima
dolorosa
sense esma...

i aquesta veu
aquesta veu interior que crida
i crida
i crida



Oblida’m!


divendres, 28 de febrer del 2014

Et sé com a part de l'aire

L'enyor plora
en silenci
observant les passes
tan properes
i tan llunyanes.

Et sé
com a part de l'aire
quan en teva absència
l’ofec
m’embarassa.

El desig vola
en aquest aire,
dens,
irrespirable.

En l’intent
de voler atrapar-te
el desig viu,

viu a batzegades.

dimecres, 26 de febrer del 2014

La bondat em bressola

Abatuda caic
nua
on l’ombra jeu al llit
ofesa
on les formes del cos
es burlen

Abatuda resto
ulls clucs
mirada perduda

Hi ha força dins meu
vivint amb els records
i les il·lusions perdudes

Alço per mirar-te
ulls nats al ventre
blaus
tant blaus
com la teva bondat
immensa

Ets tu
fill meu
ara ets tu
qui em bressola

diumenge, 9 de febrer del 2014

Inèrcies

I em sambla sentir l'indesig
on no hi ha voluntat
plaer fos en l'absència
instant sensé temps
somnis morts al néixer
inèrcies

Visc d'inèrcies.

divendres, 7 de febrer del 2014

Fe

De nit
en aquesta foscor
veig la llum,
claredat que el sol oculta;

No em sé enlluernada
servir sense esperar
és un camí

La meva Fe em guia.


dilluns, 27 de gener del 2014

Feblesa

Despertar-te de l'oblid
quan la pau sent vèncer
el dolor és carnicer
supliques que ningu escolta
la Ràbia retorna
la feblesa em sagresta.

dimarts, 14 de gener del 2014

Incerteses

Balancejo dins el pensament
movent-me entre desitjos
on l'ordre és invers
i té formes furtives

No equilibro l’ànima
que s’esquinça i s’esgarrapa
embogeix d’incerteses
desenterrades.

I t’envesteixo a batzegades
responent als meus crits
que aviat em delaten
incrèdul, m’abraces

L’enyor nostàlgic
de vivències enverinades
fruit de somnis
que no deixen viure
ni desitjar-te.


dilluns, 13 de gener del 2014

divendres, 10 de gener del 2014

Mata'm

Arrenca’m l’ànima
agafa el meu cor
elimina els records
oblida el meus ulls
mata’m

No sento enyor
no puc estimar-te
ja no m’odies
no pots matar-me

Serena
retorno
ningú m’espera
només llàgrimes
llàgrimes,
ans aquestes
no són meves.

dijous, 9 de gener del 2014

Patiments

Un buit m'aclapara
burla!
covarda!

El meu Jo m'exigeix:
sincera't!

Només tinc por
a l'estimar-te.

Patiments latents
conviuen dins l'ànima.