L'enyor plora
en silenci
observant les passes
tan properes
i tan llunyanes.
Et sé
com a part de l'aire
quan en teva absència
l’ofec
m’embarassa.
El desig vola
en aquest aire,
dens,
irrespirable.
En l’intent
de voler atrapar-te
el desig viu,
viu a batzegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada