Aquest vent
que no s'atura
que no té pietat
i repica
prou a dins
massa a dins
minvant-ne el carisme
Aquesta flaire
que irromp
recordant-me
que no hi ha demora:
el vent camina
esgota el batec
cada sospir
que el Jo estima
I tot i sentir
observar,
amb l'orgull
que és ser-ne
sa filla:
no puc més
que veure
la immensa bellesa
el seu amor,
que ha fet de mi
ma vida.
Aquest vent
inexorable
em llima
i, sense fressa
m'envelleix
a cada pas
d'aquest mateix dia.