dijous, 19 de juny del 2014

Suicidi

La malaltia
arranca l’ànima
del cos
vulnerable;

La vida
massa dolorosa
en aquest cos
en la teva ànima.

T’envàs
I plouen llàgrimes.
Masses.



Aclariment:
Aquest poema el vaig escriure després de llegir la carta d’un noi que escrivia al seu germà mort per malaltia. Una malaltia anomenada Depressió.
Tristeses i dolors insalvables. Descansin en pau les ànimes que no poden sobreviure a la duresa del mal.

dimarts, 17 de juny del 2014

Negar-me

M’atrau
desig precís
dins un mar
ple de silencis.

M’atrau
atrapar el vent
quan m’exaspera
l’espera

Rendida
caic al son
d’enyors i plaers
en negar-me,
un cop més,
a ser teva.


dimarts, 3 de juny del 2014

Ensimismada

No estic perduda
ni ansiosa
ni afamanda
NO!

L'enyor em té
presa
sagrestada
ensimismada.

Frívol món
de furtives
misèries
i paraules!!