En distància,
propera
a tocar de pell,
sincera
m’espanto.
Et vull sempre.
Quin desig
és més fort,
quin plaer
més voluntariós,
que ésser
per ser
al teu costat.
Quan hi sóc
sostinc l’ànsia
per saber-me,
si em sé,
avorrida
al sentir-me
flotar
en la immensa
vida
que tu
en mi
penetres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada