Acaricio el verd
avui humid
demà
potser sec.
Observo serena
el canvi
d'un paissatge
que m'és proper,
del verd que neix
del verd que madura.
Voldria retornar
al verd
innocent,
salvatge
quasi verge.
I passa el temps
que no m'esgota
admirant els tons
aferrats,
brillants
dels camps a la primavera;
a ells els dec
el record,
d'un passat
immadur,
que en fou,
o, encara n'és,
la joventut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada