Sempre al meu costat

Un mot sol

Una paraula muda

Escrita per a tu

Sentida per mi 

En abscència

En el dol

Amor.

Et sé

Et sé
I en sabert-te
L'enyor m'abraça.

Madura

Nua
em busco sensual
esgotant el temps
que m'observa.

Carències

Resto pendent
d'aquell instant
que en temps
      no arriba.

Imagino l'espai
Aquest tan meu
On tu em mires
      no estic present.

Voluntat de ser
Sense carències
la dona,
la mare,
     No més,

Omplir espais passats
Buidar temps futurs
Ser present!



   

Retalls de vida

Els meus mots

    sols,

    silenciats,

    esquinçats,

desperten de nit
quan tothom dorm
i l'ordre de les paraules
esdevé una vida escrita.

Els meus mots
són petits regals,
a voltes
cerquen somriures,
en d'altres
remouen l'ànima.

Els meus mots
són petits retalls de vida.

L'error

Avui m'he despertat
d'una vida anul.lada
anys regalant alè
      a un home.

Avui he vist la llum
pels anys que venen
de l'aire que es respira
      d'una vida.

El passat és obscur
pur reflexe
per sobreviure
     a un home: la Vida

Avui m'he despertat
i m'he vist al mirall
madura,
     absoluta.

L'home estimava:
una dona 
un desig
    una escultura.

La dona estimava:
un somni
un futur
   una mentida.

Crisàlide

Abandonada,
rígida, immòbil
Aïllada del món,
Sola!

Sento ser crisàlide
no tinc retorn
no sento les ales
només una vida
que espera el seu torn;

el meu vol
el depredador veloç
l'instant.

Silenci,
No res
Una dona
Un èsser
Un animal
No res.

Teves paraules

La teva veu escrita
penetra,
profunda
en la nuesa del rostre.

Escolto el so
de lletres impreses
omplint de vida
petites gotes
que dels ulls
se m’escapen.

i mentre llegeixo
sento dansar els teus dits
poc a poc
sense fressa
i traces el somriure
que m’abraça.

La teva veu escrita
m’atrapa.

Generositat (II)

Llàgrimes que no cessen

recollides a les palpentes

de vides encerclades

on manca la tolerància. 

Mans anònimes treballen

per ànimes silenciades

que rere els estels

són arrecerades.

No cerco abast

per tantes flors pansides
Pluja que només plou

On els pous vessen vides.

No recordaré els bastons

ni les armes que ens espanten

i la malícia que brinden

s’esborrarà a pas de bonança.

Mentre falti l'aigua i el pa
i amagades quedin les rialles,
nosaltres només tenim un camí
Socórrer sense esperar medalles.

Generositat

El dolor generós,
l'absència de justícia, 
l’oblit del qui rep la mà, 
el silenci d'un t'estimo, 
la por de no estar quan ho necessiten;

tot és esforç

tot té valor

una finalitat

Estimar-nos.