Muntanyes

Prent-me
per ser oblit

I així
viure inmersa
dins teu
segrestada
per la soledat
latent
de les muntanyes.

Apedaçats

Fosa
en silencis
apedaçats
per fils
de paraules
d'amor
mai escrites.

Pensar-te

Al imaginar-te
una punxada
se'm clava,
com el record
d'aquest bes
que mai em feres
que tan sols viu
al pensar-te.

Soledat

Vull posseir la soledat

jeure en un racó

sentir-me invisible

buida de mirades

de besades impossibles

res

absència absoluta

Vull sentir

la immensa soledat

on la pròpia presència

em torbi

m’esgoti

pertorbant el pensament

deixant-me seca

avorrida

i el cor bategui

sense esma.

La solitud m’empeny

a l’abisme

al llindar que ens separa

de tu

d’un món

i sobretot

de mi mateixa.

Necessito llançar-me

per deixar de ser

matèria

cos

¡ ànima.

Vull posseir l'essència
de la soledat.

Dolor

Avesada al dolor
oblido sovint
la teva pell sana
I a l'escriure
les ferides sagnen
en la teva mirada

Estimar-te

Estimar-te
en abscència absoluta
desgranant
l'espai
el temps
per on tots habitem.

Estimar-te
ho és tot
quan no vols res més

Darrere la finestra

Darrere la finestra

un Jo t’espera;

petita ànima

sincera

valenta.

No obris la porta

encuriosit

per saber-ne;

El Jo

no és present

només és

darrere la finestra.

Buida'm

El dolor
l'arrenques
l'estripes
fins buidar-me

I a l'instant
m'abraces

I al mirar-te
em veig

No estic sola.

El verdader

Com dir-te
el  desig que sento
en voler cridar
I fins i tot,
gemegar
quan un petit gest
en la teva mirada
o en teus dits calents
es mouen
excitant-me
donant-me mil raons
per voler deixar-te fer
mentre jo
tumbada
crido sense alè.

Desig de dona

Respiro profunda
ofegant el plaer
dins el silenci
que lentament 
m’escanya
prohibint el somni
d’un desig latent.

Voldria que recordessis
l’instant delirant
d’una llarga nit
frisant per posseir
els pits
plens de carícies èbries;

On s'ajunten
cossos embogits
en arquejos onírics
evitant l’oblit
del plaer que s’escapa
en la bellesa d’una Dona
que es fon,
inescrutable,
pel pas del temps.

No evito la mirada
avergonyida,
tímida
cridant la nostàlgia
en veure'm jove,
i agosarada.