Feblesa

Despertar-te de l'oblid
quan la pau sent vèncer
el dolor és carnicer
supliques que ningu escolta
la Ràbia retorna
la feblesa em sagresta.

Incerteses

Balancejo dins el pensament

movent-me entre desitjos

on l'ordre és invers

i té formes furtives

No equilibro l’ànima

que s’esquinça i s’esgarrapa

embogeix d’incerteses

desenterrades.

I t’envesteixo a batzegades

responent als meus crits

que aviat em delaten

incrèdul, m’abraces

L’enyor nostàlgic

de vivències enverinades

fruit de somnis

que no deixen viure
ni desitjar-te.

Miratge

Besar-te

conscient

en un petit instant

immens

furtiu

és un miratge.

Mata'm

Arrenca’m l’ànima

agafa el meu cor

elimina els records

oblida el meus ulls

mata’m

No sento enyor

no puc estimar-te

ja no m’odies

no pots matar-me

Serena

retorno

ningú m’espera

només llàgrimes

llàgrimes,

ans aquestes

no són meves.

Patiments

Un buit m'aclapara
burla!
covarda!

El meu Jo m'exigeix:
sincera't!

Només tinc por
a l'estimar-te.

Patiments latents
conviuen dins l'ànima.

L'horitzó

Mirar-vos

en cada punt

d'aquesta distància

que ens separa

Mirant-vos

com absolutes presències

formant un paissatge

ple de contingut

ple de vida.

I davant del valor

Si, aquest que n'és la Vida

deixem de ser punts

per formar la línia

unida

i junts contemplarem l'Horitzó

Un Horitzó ple d'esperances

Bon Any 2014

Res

Sé
on no hi ha res
En els núvols, les ombres
i en tots els somnis
tot i plens
i farcits d'imatges
són buits
Buits

I jo
em sé,
em sé
massa a dins.

Parlar-te

Parlar-te

m'és innat

com menjar

veure

o empassar-me

aquest orgull

que suposa

mirar-te.

Parlar-te

és sentir

com desitjar-te

o menysprear-me

per no saber

ni apilar misèries

si més no

per endreçar-les

Parlar-te

sense sentit

és perdre les paraules

en l'instant decidit

que els llavis es mouen

cercant-te.

Parlar-te

és escoltar

com vesteixes l’univers

de plomes

espolsant les brosses

fen cada pas

envers l’altre

Parlar-te

no te sentit

ni per queixar-me

d’infortunis

d’amenaces

de passats viscuts

O maltractes

Parlar-te

Ja no en sé

veient com et mous

delicat

generós

i sense recances

Parlar-te

ara ja no puc

sabent que de fet

l’excusa de tot

és poder dir

en paraules

que visc amagada

estimant-te.

Necessito....

Necessito ...

No res

L'oblit

I deixaré de desitjar-te

Ni que sigui un bes

Apassionat

Ofés

Per ser teu

I jo robar-te'l.

De cara

Perdonar-te

Sabent mirar

l’odi que t’embarassa

on el teu mal

no elimina esperances.