Amb el dit vaig perfilant,
lentament,
el desig inhòspit
que de tu em separa.
Ni l'aire és capaç d'estremir
el cos nu
on els sentiments s'amaguen
em sé atrapada
i la Raó desbocada.
diumenge, 10 d’abril del 2016
diumenge, 5 de juliol del 2015
L'infern
Sento que el cos em crema
un infern interior
on viu la tristesa
nostàlgia de records
d'aquella innocència
que d'ignorància somreia
I ara,
tanta realitat
tanta consciència,
que l'ànima em crema
i en sento les basques
de tanta crueltat
que es viure
en aquesta realitat perversa.
el paradís es crema
mentre nedem entre misèries.
diumenge, 7 de juny del 2015
el Res que omple
Només una llum
em penetra, molt a dins
d'aquest cos nu
d'aquesta ànima inquieta.
Només el desig
incontrolat,
que m'omple d'un Res
que n'és l'essència.
Viure d'absències
que m'exciten
en la soledat més densa.
em penetra, molt a dins
d'aquest cos nu
d'aquesta ànima inquieta.
Només el desig
incontrolat,
que m'omple d'un Res
que n'és l'essència.
Viure d'absències
que m'exciten
en la soledat més densa.
divendres, 26 de desembre del 2014
Retorn
Retorn
mentre camino
en aquest esforç que és viure:
el dolor
intens
la tristesa
latent
el patiment
constant
la POR retorna.
Record
en saber-me sola
sense saber-vos
un dolç oblit
serè
m'abraça.
La sol.litud em cerca
l'atrapo;
només em resten
trossets d'enyorança.
dissabte, 18 d’octubre del 2014
Mare
Aquest vent
que no s'atura
que no té pietat
i repica
prou a dins
massa a dins
minvant-ne el carisme
Aquesta flaire
que irromp
recordant-me
que no hi ha demora:
el vent camina
esgota el batec
cada sospir
que el Jo estima
I tot i sentir
observar,
amb l'orgull
que és ser-ne
sa filla:
no puc més
que veure
la immensa bellesa
el seu amor,
que ha fet de mi
ma vida.
Aquest vent
inexorable
em llima
i, sense fressa
m'envelleix
a cada pas
d'aquest mateix dia.
que no s'atura
que no té pietat
i repica
prou a dins
massa a dins
minvant-ne el carisme
Aquesta flaire
que irromp
recordant-me
que no hi ha demora:
el vent camina
esgota el batec
cada sospir
que el Jo estima
I tot i sentir
observar,
amb l'orgull
que és ser-ne
sa filla:
no puc més
que veure
la immensa bellesa
el seu amor,
que ha fet de mi
ma vida.
Aquest vent
inexorable
em llima
i, sense fressa
m'envelleix
a cada pas
d'aquest mateix dia.
dimarts, 9 de setembre del 2014
Silencis
Blanca nit
m'empeny
en una foscor
amarga
on els llançols
es fan aspres
i les veus
parlen
i els records
s'amaguen.
La soledat
esdevé única
i m'acompanya:
amb una mirada
que escolta
amb un silenci
que canta.
La soledat
freda
gèlida
m'abraça.
m'empeny
en una foscor
amarga
on els llançols
es fan aspres
i les veus
parlen
i els records
s'amaguen.
La soledat
esdevé única
i m'acompanya:
amb una mirada
que escolta
amb un silenci
que canta.
La soledat
freda
gèlida
m'abraça.
diumenge, 20 de juliol del 2014
Eivissa 1987
Lluny del Si
les ales volen
l'instint tremola
m'acarona l'absència
passejo
passejo els dits
pel ventre
i en els llavis
sento la mel
té gust de sexe
L'ahir sense retorn
el bes com el record
la brevetat és el temps
però aquest temps
és només nostre.
dijous, 19 de juny del 2014
Suicidi
La malaltia
arranca l’ànima
del cos
vulnerable;
La vida
massa dolorosa
en aquest cos
en la teva ànima.
T’envàs
I plouen llàgrimes.
Masses.
Aclariment:
Aquest poema el vaig escriure després de llegir la carta d’un noi que escrivia al seu germà mort per malaltia. Una malaltia anomenada Depressió.
Tristeses i dolors insalvables. Descansin en pau les ànimes que no poden sobreviure a la duresa del mal.
dimarts, 17 de juny del 2014
Negar-me
M’atrau
desig precís
dins un mar
ple de silencis.
M’atrau
atrapar el vent
quan m’exaspera
l’espera
Rendida
caic al son
d’enyors i plaers
en negar-me,
un cop més,
a ser teva.
dimarts, 3 de juny del 2014
Ensimismada
No estic perduda
ni ansiosa
ni afamanda
NO!
L'enyor em té
presa
sagrestada
ensimismada.
Frívol món
de furtives
misèries
i paraules!!
ni ansiosa
ni afamanda
NO!
L'enyor em té
presa
sagrestada
ensimismada.
Frívol món
de furtives
misèries
i paraules!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)