Besar-te

A cau d’orella

xiuxiuejo l’ànsia

de voler besar-te.

I a cada paraula

els teus llavis

       movent-se,

       mullant-se,

dibuixen el rastre

de cada mot

fins atrapar-me

Vull besar-te.

Un Déu

Insuportable
I no obstant
em trobes aqui.
El món
se'm fa insuportable
no cerco ajuda
però tu
sempre ets amb mi.

Sobrevisc

Calla
Silenci
Si pugués
feria callar el silenci
aleshores
sentiria el no res
i posaria el punt
just al final
però no vull morir
No encara.

Sobrevisc

Sobreviuré
perquè del cert sé
ara sens dubte
TU
sempre ets amb mi.

L'Ara d'ahir

L’Ara

d’un instant precís

d’ahir

que en vessa la llàgrima

allunyada, seca

i amb el dit la cerco

a la galta

i no en trobo el rastre

i em frego el rostre

fred

blanc

mancat de sal

i de llàgrimes.

I em pregunto

per aquest record

que em tatua la ment

que m’ofega

I em pregunto

on és la llàgrima

de l’instant d’ahir

del record d’ara.

I m’adormo

mirant-me les mans

buides

cansades,

i en elles veig l’ànima

que encara bull,

i les mans molles

em parlen

d’aquella llàgrima.

Consol

En les paraules
no rau el consol

I els silencis
serenen
pauten

Lentament
el Sentit
recupera la seva forma

fent bells
els records que abrasen.

Enigma

L’enigma m’espera
a dins
en el lament inequívoc
on la historia esdevé
al formar una silueta
d’un camí
errat
que desafio
a cada pas.

Pura absència

Enyorar l’absència

sense haver estat

sense abraçar-te

només un record

que et fa real, present:

el dolor

de la teva absència

Conversant amb l'ànima (I)

Decideixes buidar-te
lamentant el desig
recordant-me el rastre
impregnat al cos
oblidant els instints
que m'han estat prohibits

Adoloreixes els sentits
vessant tristeses
de misèries passades
de vestits esquinçats

Retornes amb espines
clavant-les a la mirada
quan t'adones
que el meu somriure
persuedeix
quan vull ser estimada


La innocència
en creure en el desig
serà la meva perseverança

Somnis de nit

Cos madur i voluptuós

esquinçat amb mil bocins

de plaers furtius

on els llavis endolcits

troben rierols salats

vessats damunt el cos,

i a cada carícia dels teus dits

arquejo sense treva

ofegant l’enteniment,

al fondres les raons

que reprimeixen els sentits.

No atenc al pensament

i sense fre i amb delit

sento la pressió dels pits,

com els mugrons criden

la mossegada divina

quan el pas de la teva boca

s’acosta lentament

i al sentir les dents

els gemecs s’escapen

deixant-me sense alè

en aquest plaer que m’atrapa;

Quant tu t’instaures dins meu

jo m’entrego plenament

i tu t’aferres al somni

que omple els buits

en aquestes nits fosques

on estrelles blaves

et cerquen com la meva mirada.

Sentir-se plaer aliè

No veig plaer
dins el plaer
reprimeixo l'impuls
de l'instant
d'un bes
del propi gemec;

No vull sentir res
quan sóc
el teu instint animal

El to

Voler odiar

per no afeblir-me

sentir el to

d’aquells dies

on retornava

on cedia

El dolor m’atrapa

si al mirar-te

se m’escapa

un bri de comprensió

o d’aquesta bondat

que no deixa de regentar

ni per un instant,

la meva ànima

Sé del joc

cruel

que brindes amb el to

per acostar-me

al inevitable:

perdonar-te!