Blanca nit
m'empeny
en una foscor
amarga
on els llançols
es fan aspres
i les veus
parlen
i els records
s'amaguen.
La soledat
esdevé única
i m'acompanya:
amb una mirada
que escolta
amb un silenci
que canta.
La soledat
freda
gèlida
m'abraça.
dimarts, 9 de setembre del 2014
diumenge, 20 de juliol del 2014
Eivissa 1987
Lluny del Si
les ales volen
l'instint tremola
m'acarona l'absència
passejo
passejo els dits
pel ventre
i en els llavis
sento la mel
té gust de sexe
L'ahir sense retorn
el bes com el record
la brevetat és el temps
però aquest temps
és només nostre.
dijous, 19 de juny del 2014
Suicidi
La malaltia
arranca l’ànima
del cos
vulnerable;
La vida
massa dolorosa
en aquest cos
en la teva ànima.
T’envàs
I plouen llàgrimes.
Masses.
Aclariment:
Aquest poema el vaig escriure després de llegir la carta d’un noi que escrivia al seu germà mort per malaltia. Una malaltia anomenada Depressió.
Tristeses i dolors insalvables. Descansin en pau les ànimes que no poden sobreviure a la duresa del mal.
dimarts, 17 de juny del 2014
Negar-me
M’atrau
desig precís
dins un mar
ple de silencis.
M’atrau
atrapar el vent
quan m’exaspera
l’espera
Rendida
caic al son
d’enyors i plaers
en negar-me,
un cop més,
a ser teva.
dimarts, 3 de juny del 2014
Ensimismada
No estic perduda
ni ansiosa
ni afamanda
NO!
L'enyor em té
presa
sagrestada
ensimismada.
Frívol món
de furtives
misèries
i paraules!!
ni ansiosa
ni afamanda
NO!
L'enyor em té
presa
sagrestada
ensimismada.
Frívol món
de furtives
misèries
i paraules!!
dimecres, 28 de maig del 2014
ofec
Crido
cercant l'alè
que l'ànsia em roba
ser estimada.
Nua
estripo l'ànima
quan el cos
no té res per donar
ni on abraçar-se.
dijous, 22 de maig del 2014
dimarts, 20 de maig del 2014
L'Espina
Visc amb l’espina
endins
clavada;
a ulls clucs
la dibuixo
traces passades
sang vessada
Ara, l’espina
no sagna
es una punxa
seca
escapçada.
Penso en arrencar-la
i sento el dolor
retorna
inalterable.
Sense
L’espina
em sé més feble
més vulnerable.
i em pregunto
per aquest dolor
persistent
en l’ànima;
inevitable
el meu cos
no és una muralla.
Penetres
lenta
al bell mig
de la vella espina.
dimarts, 29 d’abril del 2014
Saber-se Dona
Recorro amb la llengua
un sexe que em violenta,
cerco la duresa
que de pors em turmenta
m'aferro cega a un falç soldat
on de Drets es regenta
per posseir amb ignorància
per destruir la bellesa
immensa
que la dona engendra.
Recorro amb el dit
la imatge del meu ventre
que s'esberla en records
de febles carícies tendres
on els infants ploren
sense esma en voler entendre.
M'agafo els pits
Càlids i nobles
Són l’art en saber donar
i no pas esperar rebre;
Pits plens i humits
on el dolç degoteig
és com el meu record
aquell record matern
dels infants amorrats
amamantant-se.
I el temps no borra records
no atén la consciència de ser oblit
d'elegir entre la dolça imatge
o el rastre de sang seca
en un bell cos
potser massa envellit.
Recorro amb la llengua
el dibuix d'un somni
o el desig del plaer
estimant el sexe
amb la seva duresa
on els pits reben
en saber-te molt a dins;
Existeix aquest home
que la saviesa el guia
respectant les formes
d'aquesta immensa bellesa
que és saber compartir
la vida
estimant de veres
la dignitat
de ser i saber-se
com és SER
un sexe que em violenta,
cerco la duresa
que de pors em turmenta
m'aferro cega a un falç soldat
on de Drets es regenta
per posseir amb ignorància
per destruir la bellesa
immensa
que la dona engendra.
Recorro amb el dit
la imatge del meu ventre
que s'esberla en records
de febles carícies tendres
on els infants ploren
sense esma en voler entendre.
M'agafo els pits
Càlids i nobles
Són l’art en saber donar
i no pas esperar rebre;
Pits plens i humits
on el dolç degoteig
és com el meu record
aquell record matern
dels infants amorrats
amamantant-se.
I el temps no borra records
no atén la consciència de ser oblit
d'elegir entre la dolça imatge
o el rastre de sang seca
en un bell cos
potser massa envellit.
Recorro amb la llengua
el dibuix d'un somni
o el desig del plaer
estimant el sexe
amb la seva duresa
on els pits reben
en saber-te molt a dins;
Existeix aquest home
que la saviesa el guia
respectant les formes
d'aquesta immensa bellesa
que és saber compartir
la vida
estimant de veres
la dignitat
de ser i saber-se
com és SER
Una Dona.
Una Dona.
divendres, 4 d’abril del 2014
I si....
I si l’enyor s’acaba
i no cerco record
ni un mirall
On plorar-te?
I si oblidar
no salva les ànimes
esgarrades?
I on resta aquell bes
que em despertava?
Somiar
dins la gota que apressa
en caure
o imaginar
dins l’oasi sec
el meu cos cercant-te
restes d’enyor
essències de l’ànima
temorosa absència
que m’atrapa.
I arribarà l’instant
trist
i el somni abandonarà l’ànima
i la llum serà foscor eterna
la teva inexistència
la meva absència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)