Quizá...

Quizá odie quererte
aunque el cuerpo se niegue
y el instinto se lance al vacio.

Quizá quiera odiarte
aunque mi unica opción
es huir de este presente
que es amarte.

Sin sentido

Te soñé en blanco y negro 

como si fuéramos pasado

un tiempo que no fue nuestro,

como hoy, un presente

que aún viviendo cercanos

o rozándonos las manos,

sólo besamos el vacío

el precipicio, 

Sí! el precipicio

que es amarnos.

Pero a cada paso 

no nos engañamos,

el tiempo que vivimos

no nos pertenece

sólo nos evoca hacia un futuro

que vivirá,

si vive, de la nostalgia

de nuestro propio pasado.

Que absurdo el tiempo!!

y las imágenes y los sueños!!

hasta los deseos!

ni éstos tienen sentido

cuando al abrazarte

ya todo se ha desvanecido.

Grito enfadada!

palabras silenciadas...

Lleno de odio y

de malditas amenazas

esta pequeña alma

ya por si... 

atormentada.

susurros...

Sueño contigo...

mientras el instinto
humedece,
suavemente,
mis labios

oigo susurros,
pequeñas suplicas

el deseo se acerca
me acosa

nuestras bocas
no resisten

silencios que arden
y sin prisas
el cielo oscurece...

oscurece
al besarte.

Raó desbocada

Amb el dit vaig perfilant,
lentament,
el desig inhòspit
que de tu em separa.

Ni l'aire és capaç d'estremir
el cos nu
on els sentiments s'amaguen

em sé atrapada
i la Raó desbocada.

L'infern

Sento que el cos em crema

un infern interior

on viu la tristesa

nostàlgia de records

d'aquella innocència

que d'ignorància somreia

I ara,

tanta realitat

tanta consciència,

que l'ànima em crema

i en sento les basques

de tanta crueltat

que es viure

en aquesta realitat perversa.

el paradís es crema

mentre nedem entre misèries.

el Res que omple

Només una llum
em penetra, molt a dins
d'aquest cos nu
d'aquesta ànima inquieta.

Només el desig
incontrolat,
que m'omple d'un Res
que n'és l'essència.

Viure d'absències
que m'exciten
en la soledat més densa.

Retorn

Retorn
mentre camino
en aquest esforç que és viure:

el dolor
   intens
la tristesa
   latent
el patiment
   constant

la POR retorna.

Record
en saber-me sola
sense saber-vos
un dolç oblit
serè
m'abraça.

La sol.litud em cerca
l'atrapo;

només em resten
trossets d'enyorança.

Mare

Aquest vent
que no s'atura
que no té pietat
i repica
prou a dins
massa a dins

minvant-ne el carisme

Aquesta flaire
que irromp
recordant-me
que no hi ha demora:

el vent camina
esgota el batec
cada sospir
que el Jo estima

I tot i sentir
observar,
amb l'orgull
que és ser-ne
sa filla:

no puc més
que veure
la immensa bellesa
el seu amor,
que ha fet de mi
ma vida.

Aquest vent
inexorable
em llima
i, sense fressa

m'envelleix
a cada pas
d'aquest mateix dia.

Silencis

Blanca nit
m'empeny
en una foscor
amarga
on els llançols
es fan aspres
i les veus
parlen
i els records
s'amaguen.

La soledat
esdevé única
i m'acompanya:
amb una mirada
que escolta
amb un silenci
que canta.

La soledat
freda
gèlida

m'abraça.

Eivissa 1987

Lluny del Si

les ales volen

l'instint tremola

m'acarona l'absència

passejo

passejo els dits 

pel ventre

i en els llavis

sento la mel

té gust de sexe

L'ahir sense retorn

el bes com el record

la brevetat és el temps

però aquest temps

és només nostre.