dilluns, 24 de juny del 2013

Un nou record


Reapareixes com el vent
I penetres:
desbocant-me la memòria
despertant els records
I els darrers odis adormits
I les nits en vetlla
I les olors de dones
I l'alè d'alcohol ingerit
I la suor seca a l'esquena
I desplomar-te sobre el llit
empresonant-me als teus braços
sord a cada un dels meus crits.

I com el vent vora el mar
els dolors minoren al capvespre
i retrobo el camí
i segueixo els somnis
escoltant els bategs
del meu cor afeblit
bombejant sense presses
una mica més tranquil.

Esborro el rastre
Dins la ment
Dins el cos
Que tu vas posseir.

Sé que un dia
dubtaré
en quin moment vas existir.



3 comentaris:

  1. Tremenda poesia, plena de dolor i saviesa viscuda. Moltes gràcies per oferir-la Rosina!

    ResponElimina
  2. Gràcies jordi, m'animes a mostrar i no amagar l'ànima, i em fa sentir feliç.

    ResponElimina
  3. Molt emotiu, com tot el que escrius. Em trec el barret. M'encanta la senzillesa com descrius records tan terribles. Gràcies.

    ResponElimina