Cercant emocions

Vull aquell instant
que no sent de passió
m'emociona.

Vull aquell instant
que cerca en mi
els sentits per ser feliç.

Un nou record

Reapareixes com el vent
I penetres:
desbocant-me la memòria
despertant els records
I els darrers odis adormits
I les nits en vetlla
I les olors de dones
I l'alè d'alcohol ingerit
I la suor seca a l'esquena
I desplomar-te sobre el llit
empresonant-me als teus braços
sord a cada un dels meus crits.

I com el vent vora el mar
els dolors minoren al capvespre
i retrobo el camí
i segueixo els somnis
escoltant els bategs
del meu cor afeblit
bombejant sense presses
una mica més tranquil.

Esborro el rastre
Dins la ment
Dins el cos
Que tu vas posseir.

Sé que un dia
dubtaré
en quin moment vas existir.

Esgotada

Quan el temps
sense treva
m'empeny...
L'esma suspira
el cos s'afebleix
i els somnis
actuen;
Són l'única
eserança.

Mort

Clamo a crits,
innoble suplica,
sense fe
espero clemència.

Massa a prop
la mort ens vetlla,
en silenci,
tota la vida.

Sensualitat

Brot sensual
dins la pell fina
per paraules dites
en llavis de dones
que mentre escriuen
la llengua les perfila.

A veu baixeta
em criden.

Dins meu
vesso fantasia.

Retalls de fe

Visc amb la teva absència

que m’omple l’esperit de vida

de continguts profunds

llevats de paraules certes.

Cerco nodrir-me un poc més

reconeixent de nou

la persona que em sé

la persona on habito,

en mig l’oceà de cors

que forts,

tots bateguen!

Sento el món complert

on la teva presència,

em fa sentir plena,

participant de nou

en l’essència que brilla

dins l’ànima serena.

Mai teva

La possessió
esclava
que em brindes:
m'anul.la.

La solitud
no m'espanta,
m'allibera.

Guerres

Ressentiments
ecolpits amb sang
en mans sense terres;

Sols els resta
plantar tristeses
on fer créixer
llurs esperances
damunt els nínxols
plens de carn estesa.

Conflicte

El conflicte apareix

sense avís

no explora el moment

apareix autoritari

amb una sola ràfega:

i els somriures

s’apaguen!

SILENCI

Maleït silenci.

Tanco els ulls

per veure-hi clar

empassant-me les llàgrimes

les vostres,

les meves

i com agulles,

d’una en una:

em callen.

SILENCI.

No sé sostenir

Ni paraules

Ni gestos

Ni cares

que sense ser obscenes

m’ofenen

dibuixant la violència:

dins el cor

dins l’ànima,

aquesta,

la meva.

SILENCI

I faig:

no res.

I sent així,

és molt més

del que fan els altres

ans fer,

per serenar-vos

em cansa. 

I endinsada en silencis

de veus que no parlen

al centre de tot

una mirada,

ningú la veu

millor esquivar-la,

ni tan sols al creuar-la

fan el pas,

aquell petit pas

per ajudar-me.

I jo,

visc els dolors

dels vostres conflictes

que emanen sense paraules,

malmetent l’esprit
a batzegades.

Res

Lletres escrites
en un paper esquinçat
on ja ni les paraules
volen estimar.

Sola
buida,
dol per un dolor
que no vol marxar.