Tristesa

Quan la tristesa m’atrapa

no puc corre,

quieta, sola, callada.

Un dolor subtil

penetra el cos

fred, poruc.

I la sort neix

de les llàgrimes

vencedores del mal;

buiden l’ànima.

Fugida

No puc més

Callada

Sense cridar

Oblidada per tots

Nua d’amor

Vestida d’odi

Així m’has deixat

Només misèria

I tota per mi.