Una paraula silenciada
perduda en somnis freds
odiant la teva mirada
carícies que recorden un temps.
Esperava,
lenta,
la teva absència.
Desig per parlar amb lletres
fent paraules sinceres.
No sents.
No escoltes.
No vols.
I la manca d'amor sembra odi
l'estaca només em lliga a un camí
que amb du a la teva història.
Soc lliure per elegir
i tu
esclau
pervers dels teus desitjos.
No em busquis en somnis
T'espero ferma al matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada