Creença

No sereno el cor

Ni l'ànima;

Et cerco pel cel

al no saber on buscar-te.

Obvio les paraules

que recites

per la nit

al vetllar-me.

T'enyoro amb vergonya

Per no lloar

Ni la Virtut

Ni la Paraula

I el remor de la ignorància

en no admetre

en no mostrar-te.

I en el SI de tot,

Misericòrdia

És covardia el que sento?

pels crits de súplica

que no senties

ans escoltaves.

Sense respostes

la tristesa brota

I amb el temps

et negava.

Ara enyoro no saber com trobar-te.