L'Ara d'ahir

L’Ara

d’un instant precís

d’ahir

que en vessa la llàgrima

allunyada, seca

i amb el dit la cerco

a la galta

i no en trobo el rastre

i em frego el rostre

fred

blanc

mancat de sal

i de llàgrimes.

I em pregunto

per aquest record

que em tatua la ment

que m’ofega

I em pregunto

on és la llàgrima

de l’instant d’ahir

del record d’ara.

I m’adormo

mirant-me les mans

buides

cansades,

i en elles veig l’ànima

que encara bull,

i les mans molles

em parlen

d’aquella llàgrima.