Parlar-te
m'és innat
com menjar
veure
o empassar-me
aquest orgull
que suposa
mirar-te.
Parlar-te
és sentir
com desitjar-te
o menysprear-me
per no saber
ni apilar misèries
si més no
per endreçar-les
Parlar-te
sense sentit
és perdre les paraules
en l'instant decidit
que els llavis es mouen
cercant-te.
Parlar-te
és escoltar
com vesteixes l’univers
de plomes
espolsant les brosses
fen cada pas
envers l’altre
Parlar-te
no te sentit
ni per queixar-me
d’infortunis
d’amenaces
de passats viscuts
O maltractes
Parlar-te
Ja no en sé
veient com et mous
delicat
generós
i sense recances
Parlar-te
ara ja no puc
sabent que de fet
l’excusa de tot
és poder dir
en paraules
que visc amagada
estimant-te.
Una preciosa declaració!
ResponEliminagràcies Jordi!
ResponElimina