Visc amb l’espina
endins
clavada;
a ulls clucs
la dibuixo
traces passades
sang vessada
Ara, l’espina
no sagna
es una punxa
seca
escapçada.
Penso en arrencar-la
i sento el dolor
retorna
inalterable.
Sense
L’espina
em sé més feble
més vulnerable.
i em pregunto
per aquest dolor
persistent
en l’ànima;
inevitable
el meu cos
no és una muralla.
Penetres
lenta
al bell mig
de la vella espina.
Molt emotiu, Rosina. Escrius tan senzill que arribes a l'ànima.
ResponElimina