Blanca nit
m'empeny
en una foscor
amarga
on els llançols
es fan aspres
i les veus
parlen
i els records
s'amaguen.
La soledat
esdevé única
i m'acompanya:
amb una mirada
que escolta
amb un silenci
que canta.
La soledat
freda
gèlida
m'abraça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada