Respiro profunda ofegant el plaer dins el silenci que lentament m’escanya prohibint el somni d’un desig latent. Voldria que recordessis l’instant delirant d’una llarga nit frisant per posseir els pits plens de carícies èbries;
On s'ajunten cossos embogits en arquejos onírics evitant l’oblit del plaer que s’escapa en la bellesa d’una Dona que es fon, inescrutable, pel pas del temps.
No evito la mirada avergonyida, tímida cridant la nostàlgia en veure'm jove, i agosarada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada