Com ballar solitària
amb el cor que batega
al no veure la teva mirada
al no compartir civada
ni les estones
ni la muntanya.
Com ballar aferrada
al record de les nits
dels plors
i de tantes rialles
Com ballar sentint-te
si jo no som parella
ni amigues
ni estimades
Rere el dia
roman el temps,
que ens unia
que ens afirma
haver estat
quasi bé, inseparables.
Estimar-te
m’entristeix
i, les llàgrimes llisquen
en veure’t lluny
i desanimada.
Molt de sentiment escampat...., de pèrdua...de record...
ResponEliminaSublim, com sempre...