Rosina
quan realment sento, no parlo, escric.
dimecres, 18 de setembre del 2013
Llàgrimes d'Orient
Llàgrimes brutes
esbandides amb sang
cavalquen en terres seques
a la recerca d'un destí
on les oïdes no escolten
les mirades són supèrbies
i el Dol és irreal:
Un destí
on tan sols atenen
si les llàgrimes es vesteixen
de satí i fils d'or.
1 comentari:
Jordi Costa Plaza
18 de setembre del 2013, a les 14:29
Sempre amb el cor! Gràcies !
Respon
Elimina
Respostes
Respon
Afegeix un comentari
Carrega'n més...
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sempre amb el cor! Gràcies !
ResponElimina