Voler odiar
per no afeblir-me
sentir el to
d’aquells dies
on retornava
on cedia
El dolor m’atrapa
si al mirar-te
se m’escapa
un bri de comprensió
o d’aquesta bondat
que no deixa de regentar
ni per un instant,
la meva ànima
Sé del joc
cruel
que brindes amb el to
per acostar-me
al inevitable:
perdonar-te!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada