Cos madur i voluptuós
esquinçat amb mil bocins
de plaers furtius
on els llavis endolcits
troben rierols salats
vessats damunt el cos,
i a cada carícia dels teus dits
arquejo sense treva
ofegant l’enteniment,
al fondres les raons
que reprimeixen els sentits.
No atenc al pensament
i sense fre i amb delit
sento la pressió dels pits,
com els mugrons criden
la mossegada divina
quan el pas de la teva boca
s’acosta lentament
i al sentir les dents
els gemecs s’escapen
deixant-me sense alè
en aquest plaer que m’atrapa;
Quant tu t’instaures dins meu
jo m’entrego plenament
i tu t’aferres al somni
que omple els buits
en aquestes nits fosques
on estrelles blaves
et cerquen com la meva mirada.
M'encanta la voluptuositat de les teves poesies! i aquesta sense robes ! Gràcies!
ResponElimina