Quan fugir és l’absolut
la calma tensa del
record
un desig latent
que no deixa respirar
que exigeix el recés
i sents com pertorba l’ànima
dolorosa
sense esma...
i aquesta veu
aquesta veu interior que
crida
i crida
i crida
Oblida’m!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada