I si l’enyor s’acaba
i no cerco record
ni un mirall
On plorar-te?
I si oblidar
no salva les ànimes
esgarrades?
I on resta aquell bes
que em despertava?
Somiar
dins la gota que apressa
en caure
o imaginar
dins l’oasi sec
el meu cos cercant-te
restes d’enyor
essències de l’ànima
temorosa absència
que m’atrapa.
I arribarà l’instant
trist
i el somni abandonarà l’ànima
i la llum serà foscor eterna
la teva inexistència
la meva absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada