L'horitzó

Mirar-vos

en cada punt

d'aquesta distància

que ens separa

Mirant-vos

com absolutes presències

formant un paissatge

ple de contingut

ple de vida.

I davant del valor

Si, aquest que n'és la Vida

deixem de ser punts

per formar la línia

unida

i junts contemplarem l'Horitzó

Un Horitzó ple d'esperances

Bon Any 2014

Res

Sé
on no hi ha res
En els núvols, les ombres
i en tots els somnis
tot i plens
i farcits d'imatges
són buits
Buits

I jo
em sé,
em sé
massa a dins.

Parlar-te

Parlar-te

m'és innat

com menjar

veure

o empassar-me

aquest orgull

que suposa

mirar-te.

Parlar-te

és sentir

com desitjar-te

o menysprear-me

per no saber

ni apilar misèries

si més no

per endreçar-les

Parlar-te

sense sentit

és perdre les paraules

en l'instant decidit

que els llavis es mouen

cercant-te.

Parlar-te

és escoltar

com vesteixes l’univers

de plomes

espolsant les brosses

fen cada pas

envers l’altre

Parlar-te

no te sentit

ni per queixar-me

d’infortunis

d’amenaces

de passats viscuts

O maltractes

Parlar-te

Ja no en sé

veient com et mous

delicat

generós

i sense recances

Parlar-te

ara ja no puc

sabent que de fet

l’excusa de tot

és poder dir

en paraules

que visc amagada

estimant-te.

Necessito....

Necessito ...

No res

L'oblit

I deixaré de desitjar-te

Ni que sigui un bes

Apassionat

Ofés

Per ser teu

I jo robar-te'l.

De cara

Perdonar-te

Sabent mirar

l’odi que t’embarassa

on el teu mal

no elimina esperances.

Besar-te

A cau d’orella

xiuxiuejo l’ànsia

de voler besar-te.

I a cada paraula

els teus llavis

       movent-se,

       mullant-se,

dibuixen el rastre

de cada mot

fins atrapar-me

Vull besar-te.

Un Déu

Insuportable
I no obstant
em trobes aqui.
El món
se'm fa insuportable
no cerco ajuda
però tu
sempre ets amb mi.

Sobrevisc

Calla
Silenci
Si pugués
feria callar el silenci
aleshores
sentiria el no res
i posaria el punt
just al final
però no vull morir
No encara.

Sobrevisc

Sobreviuré
perquè del cert sé
ara sens dubte
TU
sempre ets amb mi.

L'Ara d'ahir

L’Ara

d’un instant precís

d’ahir

que en vessa la llàgrima

allunyada, seca

i amb el dit la cerco

a la galta

i no en trobo el rastre

i em frego el rostre

fred

blanc

mancat de sal

i de llàgrimes.

I em pregunto

per aquest record

que em tatua la ment

que m’ofega

I em pregunto

on és la llàgrima

de l’instant d’ahir

del record d’ara.

I m’adormo

mirant-me les mans

buides

cansades,

i en elles veig l’ànima

que encara bull,

i les mans molles

em parlen

d’aquella llàgrima.

Consol

En les paraules
no rau el consol

I els silencis
serenen
pauten

Lentament
el Sentit
recupera la seva forma

fent bells
els records que abrasen.

Enigma

L’enigma m’espera
a dins
en el lament inequívoc
on la historia esdevé
al formar una silueta
d’un camí
errat
que desafio
a cada pas.