Generositat (II)

Llàgrimes que no cessen

recollides a les palpentes

de vides encerclades

on manca la tolerància. 

Mans anònimes treballen

per ànimes silenciades

que rere els estels

són arrecerades.

No cerco abast

per tantes flors pansides
Pluja que només plou

On els pous vessen vides.

No recordaré els bastons

ni les armes que ens espanten

i la malícia que brinden

s’esborrarà a pas de bonança.

Mentre falti l'aigua i el pa
i amagades quedin les rialles,
nosaltres només tenim un camí
Socórrer sense esperar medalles.