de totes les pors
que poc a poc trenquen l'ànima;
busco paper blanc, avui no tinc paraules.
Cerco entre els llibres una poesia,
que amb poques lletres serenin l'ansia,
ansia que neix de no poder explicar
perquè avui no surten les paraules.
El dolor és immens quan el sol no il.lumina,
i crido la por que encara tinc
I encara m'ho preguntes?
Si, de tu, de qui si no?
Observa'm nua
davant teu res és orgull:
Presto el cos a una lluita
i equivoco el camí;
però al mur hi ha escrit un nom,
i quan el llegeixis
jo ja no viure amb tu el nou dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada