ofec

Crido

cercant l'alè

que l'ànsia em roba

ser estimada.

Nua

estripo l'ànima

quan el cos

no té res per donar

ni on abraçar-se.

a tu

La nit

sentir-te

un cos

buit

estès;

Ànsia d’omplir-me.

L'Espina

Visc amb l’espina

endins

clavada;

a ulls clucs

la dibuixo

traces passades

sang vessada

Ara, l’espina

no sagna

es una punxa

seca

escapçada.

Penso en arrencar-la

i sento el dolor

retorna

inalterable.

Sense

L’espina

em sé més feble

més vulnerable.

i em pregunto

per aquest dolor

persistent

en l’ànima;

inevitable

el meu cos

no és una muralla.

Penetres

lenta

al bell mig

de la vella espina.

Saber-se Dona

Recorro amb la llengua
un sexe que em violenta,
cerco la duresa
que de pors em turmenta
m'aferro cega a un falç soldat
on de Drets es regenta
per posseir amb ignorància
per destruir la bellesa
immensa
que la dona engendra.

Recorro amb el dit
la imatge del meu ventre
que s'esberla en records
de febles carícies tendres
on els infants ploren
sense esma en voler entendre.

M'agafo els pits
Càlids i nobles
Són l’art en saber donar
i no pas esperar rebre;
Pits plens i humits
on el dolç degoteig
és com el meu record
aquell record matern
dels infants amorrats
amamantant-se.

I el temps no borra records
no atén la consciència de ser oblit
d'elegir entre la dolça imatge
o el rastre de sang seca
en un bell cos
potser massa envellit.

Recorro amb la llengua
el dibuix d'un somni
o el desig del plaer
estimant el sexe
amb la seva duresa
on els pits reben
en saber-te molt a dins;

Existeix aquest home
que la saviesa el guia
respectant les formes
d'aquesta immensa bellesa
que és saber compartir
la vida
estimant de veres
la dignitat
de ser i saber-se
com és SER

Una Dona.

Una Dona.

I si....

I si l’enyor s’acaba

i no cerco record

ni un mirall

On plorar-te?

I si oblidar

no salva les ànimes

esgarrades?

I on resta aquell bes

que em despertava?

Somiar

dins la gota que apressa

en caure

o imaginar

dins l’oasi sec

el meu cos cercant-te

restes d’enyor

essències de l’ànima

temorosa absència

que m’atrapa.

I arribarà l’instant

trist

i el somni abandonarà l’ànima

i la llum serà foscor eterna

la teva inexistència

la meva absència.

Fugir

Quan fugir és l’absolut

la calma tensa del record

un desig latent

que no deixa respirar

que exigeix el recés

i sents com pertorba l’ànima

dolorosa

sense esma...

i aquesta veu

aquesta veu interior que crida

i crida

i crida

Oblida’m!

Et sé com a part de l'aire

L'enyor plora

en silenci

observant les passes

tan properes

i tan llunyanes.

Et sé

com a part de l'aire

quan en teva absència

l’ofec

m’embarassa.

El desig vola

en aquest aire,

dens,

irrespirable.

En l’intent

de voler atrapar-te

el desig viu,

viu a batzegades.

La bondat em bressola

Abatuda caic

nua

on l’ombra jeu al llit

ofesa

on les formes del cos

es burlen

Abatuda resto

ulls clucs

mirada perduda

Hi ha força dins meu

vivint amb els records

i les il·lusions perdudes

Alço per mirar-te

ulls nats al ventre

blaus

tant blaus

com la teva bondat

immensa

Ets tu

fill meu

ara ets tu

qui em bressola

Inèrcies

I em sambla sentir l'indesig
on no hi ha voluntat
plaer fos en l'absència
instant sensé temps
somnis morts al néixer
inèrcies

Visc d'inèrcies.

Fe

De nit
en aquesta foscor
veig la llum,
claredat que el sol oculta;

No em sé enlluernada
servir sense esperar
és un camí

La meva Fe em guia.