Suicidi

La malaltia

arranca l’ànima

del cos

vulnerable;

La vida

massa dolorosa

en aquest cos

en la teva ànima.

T’envàs

I plouen llàgrimes.

Masses.

Aclariment:

Aquest poema el vaig escriure després de llegir la carta d’un noi que escrivia al seu germà mort per malaltia. Una malaltia anomenada Depressió.

Tristeses i dolors insalvables. Descansin en pau les ànimes que no poden sobreviure a la duresa del mal.

Negar-me

M’atrau

desig precís

dins un mar

ple de silencis.

M’atrau

atrapar el vent

quan m’exaspera

l’espera

Rendida

caic al son

d’enyors i plaers

en negar-me,

un cop més,

a ser teva.

Ensimismada

No estic perduda
ni ansiosa
ni afamanda
NO!

L'enyor em té
presa
sagrestada
ensimismada.

Frívol món
de furtives
misèries
i paraules!!

ofec

Crido

cercant l'alè

que l'ànsia em roba

ser estimada.

Nua

estripo l'ànima

quan el cos

no té res per donar

ni on abraçar-se.

a tu

La nit

sentir-te

un cos

buit

estès;

Ànsia d’omplir-me.

L'Espina

Visc amb l’espina

endins

clavada;

a ulls clucs

la dibuixo

traces passades

sang vessada

Ara, l’espina

no sagna

es una punxa

seca

escapçada.

Penso en arrencar-la

i sento el dolor

retorna

inalterable.

Sense

L’espina

em sé més feble

més vulnerable.

i em pregunto

per aquest dolor

persistent

en l’ànima;

inevitable

el meu cos

no és una muralla.

Penetres

lenta

al bell mig

de la vella espina.

Saber-se Dona

Recorro amb la llengua
un sexe que em violenta,
cerco la duresa
que de pors em turmenta
m'aferro cega a un falç soldat
on de Drets es regenta
per posseir amb ignorància
per destruir la bellesa
immensa
que la dona engendra.

Recorro amb el dit
la imatge del meu ventre
que s'esberla en records
de febles carícies tendres
on els infants ploren
sense esma en voler entendre.

M'agafo els pits
Càlids i nobles
Són l’art en saber donar
i no pas esperar rebre;
Pits plens i humits
on el dolç degoteig
és com el meu record
aquell record matern
dels infants amorrats
amamantant-se.

I el temps no borra records
no atén la consciència de ser oblit
d'elegir entre la dolça imatge
o el rastre de sang seca
en un bell cos
potser massa envellit.

Recorro amb la llengua
el dibuix d'un somni
o el desig del plaer
estimant el sexe
amb la seva duresa
on els pits reben
en saber-te molt a dins;

Existeix aquest home
que la saviesa el guia
respectant les formes
d'aquesta immensa bellesa
que és saber compartir
la vida
estimant de veres
la dignitat
de ser i saber-se
com és SER

Una Dona.

Una Dona.

I si....

I si l’enyor s’acaba

i no cerco record

ni un mirall

On plorar-te?

I si oblidar

no salva les ànimes

esgarrades?

I on resta aquell bes

que em despertava?

Somiar

dins la gota que apressa

en caure

o imaginar

dins l’oasi sec

el meu cos cercant-te

restes d’enyor

essències de l’ànima

temorosa absència

que m’atrapa.

I arribarà l’instant

trist

i el somni abandonarà l’ànima

i la llum serà foscor eterna

la teva inexistència

la meva absència.

Fugir

Quan fugir és l’absolut

la calma tensa del record

un desig latent

que no deixa respirar

que exigeix el recés

i sents com pertorba l’ànima

dolorosa

sense esma...

i aquesta veu

aquesta veu interior que crida

i crida

i crida

Oblida’m!

Et sé com a part de l'aire

L'enyor plora

en silenci

observant les passes

tan properes

i tan llunyanes.

Et sé

com a part de l'aire

quan en teva absència

l’ofec

m’embarassa.

El desig vola

en aquest aire,

dens,

irrespirable.

En l’intent

de voler atrapar-te

el desig viu,

viu a batzegades.